Presentació 3; Notícia "Descobert el major fort negre super massiu de l'univers més proper!"

Què és un forat negre?

Un forat negre, és una regió infinita de l'espai, és a dir, una gran concentración de matèria a un punt concret de l'univers.

Tipus:

• Forats negres primordials - composts per masses variades

• Forats negres supermassius -  composts per massa solar

• Forats negres de massa intermèdia - composts per massa solar

• Forats negres de massa solar - composts per massa solar 3 vegades més gran que la resta.

Com detectar un forat negre?

-  Per l'influència que aquest exerceix sobre nosaltres.

-  A través de ratjos gamma.

-  Calculant la velocitat entre estels que es mouen, que l'envolten.

Com es forma?

Quan mor un estel, es crea una nebulosa blanca, que dona com a resultat de la seva explosión un forat negre, que absorbeix i deforma tot allà que toca.

Què passarí si un forat negre, s'acostàs a la Terra?

En l'hipotètic cas de que un forat negre, s'acostàs al nostre planeta, desapareixeriem.

Ja que tot explotaría, en primer lloc, engoliría l'atmosfera i després el planeta.

Què és el Core?

El core, és el centre, i punt concret de lluminositat de la galaxia on es troba el forat negre.

A quina galàxia es troba aquest forat negre?

Aquest forat negre, es troba a la galàxia Hall 15 a

Aquí us adjunt una fotografia d'un forat negre:

Presentació 2; notícia: "Un planeta amb una probabilitat del 100% de tenir vida."

S'ha trobat un planeta extrasolar, anomenat Gliese 651 g, al qual s'ha pogut verificar que el més possible, és que hi hagi vida.

Aquesta notícia, va ser publicada al 30 de Septembre del 2010, i va ser retransmitida per totes les notícies de televisó.

Condicions:

• El satèl·lit Kepler descobreix i analitza el sistema solar on aquest planeta es troba.

• Al 2009, la Nasa va llençar diversos aparells d'alta tecnología a l'espai per estudiar-lo.

• És un planeta que es trova a uns 20 anys llum de nosaltres, per tant és relativament fàcil estudiar-lo amb una precissió c¡quasi exacta.

Aquest planeta, té un g al final del seu nom, degut a que desde la Terra, fins a la seva estrella, hi ha una sèrie de planetes tots en òirbita al mateix estel, i al mateix sistema solar (no és el Sol), i a cada planeta li correspon una lletra depenent la llunyanía d'aquest a la seva estrella.

Hi ha uns 8 planetes, és a dir, fins la lletra "h" més o menys.

El Gliese 651 g, és el primer planeta extrasolar, on hi ha una pressió i una temperatura adequada, per poder trobar vida.

Va ser descobert, per Steven Vogt i Paul Butler, dos importants astrònoms.

Aquest planeta, és unes 3-4 vegades les dimensiones de la Terra.

A més, es pensa que la seva temperatura, oscil·la entre els -31 ºC i els -12 º C.

És un tant peculiar aquest planeta, ja que depenent del costat que es miri, es veu claror, o foscor, degut a que només en un punt concret del planeta, hi ha les condicions ideals per trobar vida.

Aquí us adjunto una fotografía del planeta:

Informació complementària sobre el planeta HAT-P-11b

Té un anell com el de Júpiter?


El Hat-p-11b, no té anell com el de Júpiter, però podría tenir-ho, ja que hi ha alguns exoplanetes als quals s'ha detectat amb el telescopi Kepler, i s'hi ha trobat.
Però també depèn del microscopi amb que es miri, ja que n'hi ha que no els poden veure, o no poden detectar-los.

Quant dura un dia al planeta HAT-P-11b?

No s'ha pogut confirmar, però es pensa que dura una mitja d'unes 8 hores.

Ja que quant nés aprop es trobi l'exoplaneta de la seva estrella, l'any i el dia, seràn més curts.

Que tarda en fer una volta a la seva estrella?

Depenent de l'exoplaneta, la seva composició, i la seva grandària, pot tardar més o menys.
A més, el factor clau, és saber la distància que hi ha entre exoplaneta i estrella, el qual és molt díficil de calcular, per no dir impossible.
Però en aquest cas gràcies a un estudi realitzat a partir de 3 telescopis, podem dir que HAT-P-11b tarda uns 5 dies a fer una volta a la seva estrella.

De quin material està format el planeta?

No s'ha pogut arriabar tan alluny per poder conèixer la composició de l'exoplaenta, però si que es penda que la superfície, està plena de formaciones rocoses.

S'hi ha trobat vida a aquest planeta?

No s'ha pogut detectar vida, en primer lloc perquè no s'hi ha pogut viatjar per investigar-ho a primera vista, però utilitzant telescopis, i diferente tècniques especialitzades en teledetecció, no han trobat  rastre de cap èsser smb vida, ni tampoc de cap bactèria.

Notícia: " Es troba vapor d'aigua a l'atmosfera d'un planeta extrasolar".

El planeta extrasolar situat en la constel·lació Cygnus (Cisne) i que òrbita a l'estrella HAT-P-11b, és un dels planetes més petits i freds en el qual s'han detectat fins ara signes de presència d'aigua a l'atmosfera, un dels elements essencials perquè es pugui desenvolupar la vida.

El planeta HAT-P-11b, es troba a una distància de 122 anys llum de la Terra.
Es tracta d'un exoplaneta gasós, i en concret el més petit on s'ha trobat hidrògen i vapor d'aigua, i on s'han pogut examinar molècules de l'atmosfera.

Gràcies a que té una atmosfera visible i despejada, ho podem saber.
Els científics diuen que quan més petit és el planeta més probabilitat de trobar aigua i hidrògen tenim.

Té un radi d'unes 4 vegades major al de la Terra.

Per obtenir la composició atmosfèrica del planeta  HAT-P-11b, un important investigador i els seus col·legues, van utilitzar una tècnica anomenada espectrometria.

Com que no es poden enviar sondes espacials per estudiar exoplanetes llunyans, els científics tracten d'establir la seca composició atmosfèrica a partir de les dades obtingudes de l'informació electromagnètica que arriba a la Terra.
A partir d'imatges obtingudes per diversos telescopis, els científics han trobat er primera vegada un planeta de grandària semblant al de Neptú, en el qual una gruixida capa de núvols no impedeix mesurar la composició de la seva atmosfera.
Ja que normalment hi ha densos núvols composts de tot tipus d'elements que l'impedeixen estudiar-la.

Parlam d'una atmosfera, on han troabt molècules de vapor d'aigua, hidrògen i traces d'àtoms pesats.
Això és un gran descobriment que permetrà evolucionar a la humanista, i sobretot als científics.

Fins ara, els científics havien tractat sense èxit d'analitzar l'atmosfera d'altres quatre planetes extrasolars d'una grandària parescuda a la de Neptú.

Els planetes extrasolars (II)

Com es mesura un planeta extrasolar?

La via làctea, està plena d'estels.

En l'actualitat els astrònoms, han trobat més d'un centenar d'exoplanetes, s'ha pogut trobar la mesura amb precissió d'un planeta a 300 anys llum, que en efecte, sembla increïble.

Però amb determinats telescopis si que és possible.
Com és l'exemple de Kepler-93D, que passà directament enfront d'un estel on es pot calcular aquest enfosquiment que es produeix una vegada per cada òrbita, és a dir el planeta fosc en passat al voltant de la llum va permetre als científics de la missió Kepler trobar el temps que tarda aquest en fer la una volta a la seva estrella, a més de poder fer un càlcul aproximat del planeta.

En examinar acuradament la corba de llum, podría calcular la grandària del planeta en relució a l'estrella, en aquest punt, l'única peça que faltava era el diàmetre del propi estela que està relacionat amb la mesura del planeta.

Podem mesurar l'estel mitjançant una tècnica anomenada sismografia estel·lar.

La sismologia en general, és l'estudi de les ones sísmiqeus que es desplaçen a través de la Terra, i en el cas dels estels, seria la sismografia estel·lar, l'estudi de les ones sísmiques que es desplaçen a través dels estels.

Les capes exteriors dels estels bullen, com si encalentissim aigua a la part superior d'una estufa calenta, aquests moviments convectius creen ones sísmiques que reboten en el nucli provocant que l'estel soni com una enorme campana, això ajuda a detectar la mesura, capaç de reduir el seu radi i la seva massa en un 1 %.

Els planetes extrasolars (I)

En primer lloc, parlarem d'una presentación que vais realizar, juntamente smb dues altres companyes.
Aquesta presentació, tracta dels planetes extrasolars.

Cal dir, que aquest tal vegada sigui una mica més extens al blog, perquè és el que em va tocar fer.
Al principi us faré una petita introducció i després ens endinssarem a la notícia que vàrem cercar.

Què és un planeta extrasolar?

Doncs un planeta extrasolar, és qualsevol planeta que órbita una estrella que no és el Sol, i a més no es troba al nostre sistema solar.

Hi podem tronar atmosfera?

S'hi n'hi podem trobar, si en trobessim, aquesta podria estar formada per metà, diòxid de carboni, o altres traçes presents a l'ambient.
Però, també pot ser que no n'hi hagi, o que no es pugui saber amb certessa si n'hi ha o no, ja que moltes vegades els planetes es troben envoltats per una densa capa de núvols, que impedeix atravessar-la, i clar si no es pot atravessar, no es pot estudiar el planeta en concret, ni tampoc es pot saber si té o no atmosfera.

Quan i qui va començar a estudiar els planetes extrasolars?

La recerca de planetes extrasolars, és un fet molt recent, ja que des de sempre pensavem que només existien els planetes del nostre sistema solar.

No ha sigut fàcil detectar l'existència de planetes extrasolars, s'han hagut d'emprar mètodes indirectes.

Però es pensa que en un futur no molt llunyà es podrán observar aquests plaentes per canal visual o per canal d'infrarotjos.

Un invent important va ser el telescòpi espacial Hubble, que va ajudar a fer observacions una mica més detallades.

A la dècada dels 1990, gràcies a la millorda en les tècniques de detecció, es van començar a descobrir l'existència de planetes extrasolars.

Primer van descobrir que hi havien planetes girant al voltant de púlsars.

Els púlsars, són estrelles, molt compactes, que giren molt ràpidament al seu voltant.

A més a més emeten radiació electromagnètica, això és una ventatge, ja que si l'eix de rotació está orientat com toca, es pot detectar informació sobre ell des de la Terra.

El primer planeta extrasolar descobert orbitant una estrella que no fos el Sol, va ser el 51 Pegasi b,

que va ser descobert per Michel Mayor i Didier Queloz a un observatori de Ginebra, fa

uns 20 anys.

Des de aquell moment, la ciència va anar avançant i poc a poc es van descobrir més d'un centenar de planetes extrasolars a diferents sistemes solars.

Els alumnes presenten!

D'aquí en endavant, durant aquest mes, i potser també el pròxim, els alumnes de 1er de Batxiller de la meva aula, aniran realitzant presentacions, tenguent com a referència el món contemporàni a classe.

Referint-se a temes com l'univers, i d'altra banda, temes més relacionats amb la Terra, la seva morfologia i el seu passat.

Us aniré adjuntant un breu resum explicatiu de cada presentació que es faci, per tal de ver més fácil comprende conceptes del eón que ene envolta.