Presentació 10: L'origen extraterrestre de la vida!

Saber com va começar tot, d'on venim, etc.. és molt difícil, i només ens duu a més i més preguntes.
Per tant, començarem per algunes teories i idees que tal vegada ens ajudin a comprendre millor, el concepte en qüestió.

Dins la Terra primitiva, i  trobaríem dos factors molt importants;

1. L'insetabilitat.

2. Les elevades temperatures.

El ingredients adequats, eren (CHON), és a dir; carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.
Hi a més hi havien unes condicions molt favorables.

Clar, fa uns 4600 millions d'anys, l'atmosfera no era igual que ara, parlant en l'àmbit de composicions inorgàniques.

L'atmosfera de la Terra, en aquells moments, estava formada per vapor d'aigua, diòxid de carboni, i nitrogen.
En aquell moment, una condició ambiental important, era les intentes temperaturas elèctriques.

Deixan't de banda aquesta petita introducció, anem a les idees i teories principals:

1. La generación espontànea: aquí, es pensava, que la vida s'havia crear a partir de matèria morta. Aquesta proposta, va ser molt rebujada per la societat del moment, i es van ver molts experiments per demostrar que no era veritat.                                                                                 Aquí, s'inclouríen els experiments de Redi, i Pasteur, que van demostrar que no era vera.

Els models actuals són:

• Idea Oparin i Haldane

• Teoria de l'argila

• Autocatàlisis

• Hipòtesi dels móns de molècules complexes

• Model de la biosfera profunda

* Totes aquest models, són idees que durant el temps han evolucionant, però que actualment encara s'evolucionen.

Anem a conceptes:

- Panspèrmia: teoria que defensa que la vida s'ha generar a l'espai exterior.

- El gènesis: idea que defensa, que tot el que coneixem com a Terra va ser crear per Déu i no ha estqat   mai modificat.

Panspèrmia, és bastant important aquest concepte!

Va ser creada per Svante A. Arrhenius al 1903.

A aquesta teoria, es diu que la vida, es va crear a l'espai, i es pensa que a causa d'una pluja de meteorits, dels quals alguns van caure a la Terra, es va crear la vida, ja que aquests meteorits, contenien en el seu interior, partícules de vida.

Però l'evidència és, que amb aquesta teoria es podría explicar l'aparició de vida a la Terra, però no l'aparició de vida en l'àmbit general, és a dir referint-nos al concepte.

Perquè segons aquesta teoria, la vida es va crear a l'espai, però com s'hi va crear allà?

Això és una teoria que l'únic que provoca són més preguntes, i així més incògnites per resoldre.

Recentment s'ha conegut una notícia; uns científics russos provoquen la hipòtesis de l'origen extraterrestre de la vida.

Un grup de científics investigaven aquesta teoria, i estudiant totes les possibilitats, i conceptes que recull aquesta teoria, van arribar a la conclusió, de que tal vegada una microbacteria de les que viatjava dins del meteorit, va sobreviure a la Terra (tenguent en compte que des de l'espai fins la Terra, la temperatures i les condicions ambientals són molt distintes).

Però tornam a la mateixa pregunta d'antes, com es va crear aquesta microbacteria que va ser transportada a la Terra?

Amb aquesta presentació, finalitzam totes les presentacions de classe, esper que us hagin parescut interessants, i que n'hagueu après alguna cosa!

Presentació 9: Tecnologia Espacial!

La tecnologia en l'àmbit astronòmic, ens ha permet al llarg el temps estudiar millor els satèl·lits, els planetes, i l'espai en general.

Concretem una mica més, al 1957, es va llançar el primer satèl·lit, anomenat Spumik 1.

Aquest és un de tants dels que hi ha viatjant per l'espai, els quals en permeten obtenir informació d'altres parts del món, de l'univers, i sense anar tant alluny, també de coses quotidianes com veure la televisió o usar el telèfon mòvil, és gràcies al satèl·lits.

De satèl·lits, en podem trobar de diferents tipus:

• Satèl·lits d'observació

• Satèl·lits espia

• Satèl·lits de comunicación

• Satèl·lits  Gps

• Satèl·lits  Astronòmics

* Aquests, són alguns exemples de la enorme quantitat de satèl·lits que hi ha orbitant al voltant de nosaltres.

Dins la tecnologia espacial, hi trobam coses com:

• Sondes

• Coets

• Naus

• Estacions

• Transbordadors

Conceptes:

- Transbordador espacial: tipus d'avió espacial, realitzat per un programa dels Estats Units, i quasi quasi, són reutilitzables.

- Naus espacials: tipus de avions espacials, que poden estar tripulades o no, i que tenen més una fundió de transport de persones, que de aportar información a la Terra.

Important notícia!

S'ha pogut observar des de un angle estret el satèl·lit Philae.

Això a estat gràcies a la missió de l'aessa, llançada des de la famosa nau Rosseta.

Presentació 8: MarsOne, el viatge del no retorn!

Aquesta notícia, és bastant interesant.
Es tracta del viatge del no retorn!

Un grup de estadounidens, va proclamar una idea que pot arribar a cambiar l'humanitat i fer-la avançar en l'àmbit cinetífic.
La seva proposta, es enviar gent a Mart, i que aquestes visquin allà per sempre, crean així, una civilizació a un altre planeta.
No és una tasca fàcil, ja que han de ver una preselecció dels candidata perfectes per aquista expedició.
Cal dir, que deles 200.000 persones que van presentar sol·licituds per participar en el proyecte, nomas 24 d'elles han estat seleccionades com les més idònies per poder realizar-la.

Però deixe'm-ho ara una mica de banda, Mart, és un planeta un tant diferent que la Terra, i no només en la forma!
Un any a Mart, dura 686,98 dies, mentre que a la Terra 365 dies i 366 si es tracta d'un any visiext,
també, la temperatura és molt distinta; allà l'ambient es troba a -63 ºC mentre que a la Terra la mitja és de 15 º C.
El radi de Mart, és de 3397 km, mentre que a la Terra, és de 6378 km.
El component més abundant de Mart, és el CO2, mentre que a la Terra és l'oxigen.

Ara una petita curiositat; perquè Mart té aquest color roig tant característic?

Doncs perquè és un planeta recobert d'òxid de ferro a la seva superfície.

Quin és l'objectius dels llançadors de MarsOne?

L'objectiu d'aquestes persones, és saber si els éssers humans, poden sobreviure a un altre planeta.

Quan està previst fer aquest viatge? I perquè?

Aquest viatge, està previst pel 2023-2024. És en aquestes dades perquè en aquell moment, ja haurán obtingut tot el necessàri i ho tendràn tot a punt per poder anar cap a Mart sense cap complicació.

Qui són els seus fundadors?

MarsOne, va ser formada per Bas lansdorp i Arno Wielders al 2011.

Quins requisits han de complir els solicitants del viatge?

• Ser major de 18 anys.
• Mesurar entre 157-190 cm.
• Parlar almenys 4 idiomes; espanyol, anglès, alemany, i xinès.
• Tenir una vició perfecta 100% smb ulleres o sense.
• Ser optimista.
• Estar totalment sà i no patir cap malaltia.
• Saber fer feins en grup.
• Ser productiu.
• Saber compartir.

Com es va dur a terme el proccés de selecció?

Durant diversos mesos, es feren 4 fases, on es valoraren la capacitat psíquica, manual, cognitiva, i productiva, dels diferents sol·licitants.

Aquest es presentaren en diverses fases, cada una amb una valoración diferent.

Haguent passat una prova es podia accedir a la següent, i així es van anar elimintant persones fins que van quedar només 24 candidats perfectes a la llista.

Cal dir, que no només amb això ja entren directament dins el projecte, sinó que durant casi un any s'hauràn de presentar a múltiples proves on es valorarà si en realitat són o no aptes pel viatge.

Preguntes freqüents;

Tendràn suficient aigua, oxigen i aliment?

Sí, ja que ells mateixos se'ls la produiràn.

L'aigua, l'agafaran de les mol·lècules d'aigua presents al sòl, una vegada vaportitzada amb el qual obtindràn una mitja d'uns 50 litres diaris d'aigua, és a dir el normal.

L'oxigen l'extreuran de les mol·lècules de diòxid de carboni present a la atmosfera de Mart, i el menjar se'l autofabricaràn a partir de diferents cultius.

Però a més a més, se'ls enviarà menjar desde la Terra per si en algún moment hi hagués un cas d'emergència.

Podran tenir fills?

De moment, com no es sap com reaccionaría el cos dels infants a Mart amb aquelles condicions, és aconsellable, i a més han remarcat que no s'han de tenir fills fins que passin uns 6 anys més o menys, perquè han d'estudiar si sería la creació de la vida compatible allà; tenguent en compte que és un viatge sense retorn.

Perquè no és adecuada l'atmosfera de Mart?

Perquè la pressió és més alta que la de la Terra.

Perquè la temperatura és molt més baixa.

I perque no hi ha oxigen.

Quins problemes pot causar aquest viatge?

Poden arribar meteorits a Mart degut a que aquest planeta, es troba molt aprop del cinturó d'asteroides de Júpiter.

La radiación solar és molt més torta, perquè es troba més aprop del Sol que la Terra.

Costa moltíssims de doblers dur a terme aquest viatge, al voltant de 6 mil millions de dòlars més tota la maquinària que a Mart necessitarien.

Que passaría si morissin persones a Mart?

Com a la Terra, es faría una cerimònia, i desprès, el cos sería incinerat amb unes màquines cremadores encarrergades de la tasca.

Quina roba duràn?

A dins de les seves cases, podrán sur roba normal, com la que duelen a la Terra, però adefora, com la gravetat no és la mateixa que a la Terra, hauríen de dur un vestuari especial, per no fer malbé el seu cos.

Altres..

* Es vol fer un reality show, ja no només per mostrar la vida allá sonó perquè sería una font enorme de dobles, ja que totes les cadenas voldríen emitir aquest programa i aquista tendría un elevar cost d'emissió.

Se estima que aquest reality show duraría ins 10 anys, a televisió.

Potser, aquest sigue el pas que nécessita l'humanitat, per avança cap a altères planetes..

Ara us adjuntaré alguna fotografía per que observeu com seríen el prototipo de casa a Mart!

També us incloc l'enlaça d'una cançó que es titula "Cuando lleguen los humanos a Marte" de Ricky Martin, crec que fa bastant referència a la notícia.

https://www.youtube.com/watch?v=JCTZyu1qc54

Presentació 7: L'arn i la serpentització com a creadora de la vida!

Hola!
En primer lloc, avui parlarem una mica, d'unes quantes teories introductives que presenta el treball, i després ens endinssarem a les notícies en sí.

1. L'origen sobrenatural: Aquesta teoria, diu que un ésser diví, com es considera Déu, ho va crear tot, i que tot el que ara coneixem, nosaltres mateixos inclosos, som com vam aparèixer.
És a dir, rebutja l'evolució, i també diu que aquest Déu creador, és superior a tot i a tots.

2.Generació espontànea: En segon lloc, tenim la generació espontànea, que diu que la matèria va aparèixer del no res, com si passàs de matèria inerta, a matèria amb vida.

Aquí, distingim dues versions:

• Versió idealista: Aquesta, proposa, que la generació espontània de la vida, era resultar de la interacció de la matèria inerta amb una força vital o algún contacte diví que va anomenar entelèquia.

• Versió materialista: Aquesta, proposa que la vida prové de la mateixa vida, és a dir, no es crea del no res, sinó a partir d'altra matèria.

3. Teoria de la Panspèrmia: En tercer lloc, tenim la teoria de la Panspèrmia, una teoría un tant peculiar, ja que diu que la vida es va crear a l'espai, com ho sentiu a l'univers!

Es pensa que aquesta, es trobava a unes roques de l'espai, les quals en forma de meteorit, van venir a parar, a la Terra col·lisionant contra la nostra superfície.

Per tant aquest meteorit, duia partícules de vida, que va dispersar per la Terra, i així s'explica que n'apareguès a la Terra.

4. L'evolució química i cel·lular: Al llarg del temps hi hagut un gran nombre de evolucions de tot tipus, i aquí en parlaren de tres en concret:

• E. Química: en la reacció de diversos components de la natura i de la superfície, l'espècie ha evolucionat.

• E. Prebiòtica: es pensa que hi va haver una evolució a partir de substàncies inorgàniques. Això, va donar lloc a la sopa primitiva. La sopa primitiva, actualment és la més acceptada.

• E. Biològica: es creu que la gran diversitat i varietat d'espècies, ha afavorit l'evolució d'aquestes a la Terra.

5. Parlem de genètica: l'adn i l'arn: En darrer lloc, abans d'introduir les notícies, parlarem de les diferències bàsiques entre Adn i Arn.

• Adn: l'Adn, és una cadena d'àcids nuclèics, formada per unions de nucleòtids, que ahora, están units per enllaços de ponts d'hidrògen, A=T / G=C, que ens permet conèixer la nostra propia informació genética. Aquesta, presenta una estructura de doble hèlix, i es l'encarregada de transcriure l'informació per que aquesta es converteixi en Arn.

• Arn: és el resultat de la transcripció de l'informació de l'Adn, aquí, no hi ha doble hèlix, sinó una única hèlix simple, que transporta informació, i la tradueix per tal que es formin cadenes de proteïnes, proteïnes, que després es desprendràn i aniràn a les cèl·lules o a altres parts, i així dispersaran l'informació genética.

Notícies!!

1. " Teoria de que l'Arn va ser el creador de la vida"

Charles Carter, va ser el descobridor  i experimentador d'aquesta notícia.

Ell deia que, era la traducció del codi genètic el que donava lloc a la vida, o no cap altra teoría.

A més ell, ho confirmava amb diversos estudis, que aparentment, tenien fundament.

2. "Teoria de la serpentització"

El seu creador, va dir que l'element principal i alhora essencial per a la vida, no era un altra que el carboni.

Aquest gas, segos ell, tenia una peculiaritat, que el feia essencial i totalment necessàri per que es donàs la vida en sí.

Després hi trobariem aquestes dues subbranques (on no ens hi endinssarem):

• L'explicació de l'importància del carboni.

• Explicació en profunditat de la teoria.

3. "Nova teoria sobre la roca basàltica!"

En tercer, i darrer lloc, anem a veure una notícia una mica diferent.

I es que la roca basàltica, reacciona amb l'aigua de la mar.

Això donaría com a resultat l'aparició de infinitat de nous microbis a la Terra.

L'únic problema, es que es troba a gran profunditat, i clar es dificulta un poc l'estudi d'aquest succés als experts en la matèria.

Una característica d'aquests microbis, es que no es dividiexen en molts anys, és a per això que es coneixen com a microbis passius.

Això origina que es pugui moure la vida d'un planeta a un altre sense gaire dificultat.

Presentació 6. Un tresor científic caigut del cel!

A aquesta presentació, començarem introduint alguna teoria que els discursants han trobat important saber, abanos de endiosar-nos dins la notícia principal.

Començem donas, parlant de la generació espontànea, una teoría formulada al 1668, la qual deia que els èssers apareixien sols, sense necessitat d'altres èssers, o substància alguna.
Per demostrar-ho, es van agafar dos recipients diferents, als quals s'hi va introduir carn, un d'ells, el van tapar perquè no estigués en contacte amb l'aire, i l'altre el van deixar sense tapar.
Uns dies després, varen veure que el pot que havien tapat, no contenia res, i que el que havien tapat contenia larves.
Posteriorment, importants i prestigiosos científics, on va destacar Pasteur, van negar l'afirmació que es feia amb la generació espontànea, tot fent un experiment explicatiu com aquest;

Clar, després d'aquesta teoría ens demanam i d'on ve la vida?

Doncs bé, la podríem explicar des de dues teories, que ens mostren punts de vista diversos;

Un, sería el de l'hipòtesi de la Panspèrmia, que diu que la vida es va formar a l'espai i poc a poc, va anar viatjant per espores cap a la Terra, que actualment coneixem.

I l'altre, seria la síntesi prebiótica, que diu que les particules s'originen, a partir de petites molécules orgàniques singulars, que es pensava que venien de matèria inerta.
El que és ven clar, es que la matèria es crea i per tant no prové de cap altre èsser.

Posteriorment, es va demostrar científicament per un experiment realizar per Miller i Urey , que la matèria es podia crear formulant una mescla que incloía; hidrògen, amonhíac i metà.

Aquest compost, el van introduir amb aigua dins un recipient, el qual van encalentir, i al qual van aplicar descàrregues elèctriques simulant el que hauría passat a la creació del tot.
Haguent esperat un temps, van poder observar que a partir d'aquella mescla, es van crear molècules orgàniques, les quals eren subunitats essencials, per la posterior creación de la vida també conegudes com a aminoàcids.

Ara anem a una notícia important;

No fa gaire temps, sobre l'Abril del 2012, va caure un meteorit de unes dimensions enormes a un poble de Califòrnia, anomenat Thuesmill.
Aquest fenòmen, no va causar cap ferit, el qual podía haver passat, i podría haver duit molt males conseqüències.

La grandària del meteorit que va caure, era tan exageradamente gran, que el comparaven amb les dimensions d'un camió.

Després d'assimilar l'impacts, els científics, van procedir a analitzar la roca.
I hi van trobar, que un 87 % d'aquesta, estava formada per una roca metamòrfica anomenada condrita,
i l'altre 13% per roques carbonàcies.

Les roques carbonàcies, són unes roques de superfície irregular normalmente, i de composició metálica. Té un punt de fussió molt baix, i la seca composició, és rica en agua i carboni.

Es dedueix que aquesta roca, es va crear enfora del seu sòl.
Ja que conté més de 600 partícules orgàniques, diferents.

Això recorda a una història parescuda, mentre uns científics estudiaven roques al laboratori, van trobar parícules orgàniques a un meteorit que experimentaven, i això van ser un gran avanç i un gran prestigi per a ells, haver descobert restes de possibles éssers, provinents d'altres planetes.

Aquesta notícia però, es ja de fa un bon temps, data del 1696, a Estats Units.

No obstant, molts dels avenços del passat, han ajudat a que actualment tenguem tants de coneixements sobre el tema, que en temps passat era una mica desconegut per a tothom.

Presentació 5. L'univers: galàxies i estels

Què és l'univers?

Doncs, l'univers, és tota l'extensió d'espai i temps que coneixem i també la que encara no coneixem.
Aquesta, inclou tot tipus de planetes fenòmens, estels, energia, impuls, lleis i constants físiques que hi poguem trobar.
No es pot calcular la seva grandària ja que és infinita.
L'univers, va ser format per una gran explosión que actualmente, es coneix com a Big-Bang (gran explosió.)

De que està compost?

• D'una banda, tendriem la matèria coneguda no lluminosa, com els forats negres, gasos intergalàctics, etc.. que constitueixen un 3,6 % del total.

• També hi trobariem, les formes més conegudes, que reben el nom de matèria coneguda lluminosa o visible, que és aquella que podem percebre de forma més fácil.                           Aquí, hi trobaríem tot tipus de planetes, estels, i gasos diversos.                                          Aquesta capa, constitueix un 0,4 % del total.

• També hi és present, l'energia fosca, que constitueix una gran part de l'univers ja que ocupa un 75% d'aquest.

• I per finalitzar, hi trobam la matèria fosca, que constitueix un 21 % del total.

Té una vida infinita l'univers?

No, l'univers, per molt que no ho sembli tendrà el seu fi.
No obstant, no es pot predir quan serà però si perquè serà.
Es donen dues hipòtesis:

• Una, diu que arribarà la fi de l'univers, per mort tèrmica.                                                        Aquest fi, ve a dir, que la fi de l'univers, vendrá donada per una gran congelació que destruirá tota la vida existent i posteriormente, eliminará toga la matèria, destruint així tot l'univers.

• L'altra, diu que arribarà el fi de l'univers, per un Big Crunch (o gran col·lapse).                    Aquest fi, ve a dir, que la fi de l'univers, vendrá donada per un gran col·lapse, provocat pel mateix univers. Ja que aquest es seguirá expandint sense control per tot, i arribarà un moment en que la gravetat ja quasi no li afecti, i l'univers, xoqui destructivament contra ell mateix, provocant-se així la seva autodestrucció.

Alguns components de l'univers;

Les galaxies: són un conjunt inmens d'estels, núvols, gas i molta pols.
La més coneguda i propera a nosaltres, és la de Andròmeda.

De galàxies, en distingim de diferents tipus;

• Irregulars: aquelles que són relativament joves, i que no tenen una estructura per did-ho d'alguna manera ferme. Per exemple: el gran núvol de Magallanes.

• Espiral: aquelles que están comportes per un bulb central, un disc de rotació en el que núvols de gas i estela, formen una braços espirals, que ens permet observar un imatge en forma esfèrica i ondulada. Per exemple: La via láctea.

• Elíptiques: aquelles galàxies, caracteritzades per les secuències de Hubble. Per exemple el Cosma de Berenices.

* Gràcies a la gravetat, elles contenen en part, matèria visible (estels, planetes..), energia fosca, i   també matèria fosca.

Notícia referent a les galàxies!

- Important expedición a la galàxia més llunyana.

- Conseqüències devastadores degut a una explosión estelar.

- Enorme cataclisme còsmic a la Via Lactea.

- Es pensa que l'or s'origina als cataclismes còsmics.

Els estels: astre massiu en forma esfèrica, que produeix un nombre elevar d'energia, degut a la disipació d'aquesta quan es veu sotmesa a reaccions nuclears, de caire tèrmic.

La seva formació, no és un proccés fàcil, hi trobam 2 fases;

Fase 1: Transformació de l'hidrògen fins arribar a ser ferro i níquel.

Fase 2: Propagació d'un moviment explosiu; com una supernova.

Notícia referida als estels!

Troben una supernova, uns estudiants estadounidencs mentre es troben a una classe d'astronomia.


Forats negres: són grans acumulacions de matèria amb elevada densitat a un punt concret.
Com que la força de gravetat que s'excerceix sobre ells és tan grossa, els processos que hi transcorrem van més aviat  que la velocitat de la llum, per tant aquestes acumulacions cauen pel pes creant un forat, i no es pot veure, degut a que no hi ha llum.

Notícia referida als forats negres!

Es troba el forat negre més super - massiu mai trobat a l'història de l'univers. (presentació nº 3)

Presentació 4. La Nasa troba agua a Mercuri!

Gràcies a que experts en la matèria, van enviar varies sondes a l'espai, s'ha pogut estudiar tant Mart, com la Lluna, com Venus.
Però, va ser gràcies a les sondes messenger a Mercuri, que se'n va poder detectar aigua.

Les parts d'aquestes sondes, son les següents:

• Sistema dual d'imatge.

• Espectròmetre de neutrons.

• Magnetòmetre

• Altímetre làser.

• Espectròmetre de composición.

• Ràdio ciència.

Una mica d'història:

Els indicis d'aquest dipòsit d'aigua, va permetre estudiar la morfologia d'aquests planetes.

Les imatges de les diferents sondes ho confirmen.

Aquesta notícia va ser descoberta el 3 d'agost del 2004, a Estats Units, per dos astrònoms importants.

La sonda messenger, es troba en òrbita amb Mercuri, i capta indicis i moviments d'aquest.

També analitzant el pol nord de Mercuri, s'ha pogut veure que hi ha unes taques de on hi ha elevada temperatura, factor que afavoreix l'aparició no domés de partícules orgàniques, sinó de que hi pugui haver vida.

Presentació 3; Notícia "Descobert el major fort negre super massiu de l'univers més proper!"

Què és un forat negre?

Un forat negre, és una regió infinita de l'espai, és a dir, una gran concentración de matèria a un punt concret de l'univers.

Tipus:

• Forats negres primordials - composts per masses variades

• Forats negres supermassius -  composts per massa solar

• Forats negres de massa intermèdia - composts per massa solar

• Forats negres de massa solar - composts per massa solar 3 vegades més gran que la resta.

Com detectar un forat negre?

-  Per l'influència que aquest exerceix sobre nosaltres.

-  A través de ratjos gamma.

-  Calculant la velocitat entre estels que es mouen, que l'envolten.

Com es forma?

Quan mor un estel, es crea una nebulosa blanca, que dona com a resultat de la seva explosión un forat negre, que absorbeix i deforma tot allà que toca.

Què passarí si un forat negre, s'acostàs a la Terra?

En l'hipotètic cas de que un forat negre, s'acostàs al nostre planeta, desapareixeriem.

Ja que tot explotaría, en primer lloc, engoliría l'atmosfera i després el planeta.

Què és el Core?

El core, és el centre, i punt concret de lluminositat de la galaxia on es troba el forat negre.

A quina galàxia es troba aquest forat negre?

Aquest forat negre, es troba a la galàxia Hall 15 a

Aquí us adjunt una fotografia d'un forat negre:

Presentació 2; notícia: "Un planeta amb una probabilitat del 100% de tenir vida."

S'ha trobat un planeta extrasolar, anomenat Gliese 651 g, al qual s'ha pogut verificar que el més possible, és que hi hagi vida.

Aquesta notícia, va ser publicada al 30 de Septembre del 2010, i va ser retransmitida per totes les notícies de televisó.

Condicions:

• El satèl·lit Kepler descobreix i analitza el sistema solar on aquest planeta es troba.

• Al 2009, la Nasa va llençar diversos aparells d'alta tecnología a l'espai per estudiar-lo.

• És un planeta que es trova a uns 20 anys llum de nosaltres, per tant és relativament fàcil estudiar-lo amb una precissió c¡quasi exacta.

Aquest planeta, té un g al final del seu nom, degut a que desde la Terra, fins a la seva estrella, hi ha una sèrie de planetes tots en òirbita al mateix estel, i al mateix sistema solar (no és el Sol), i a cada planeta li correspon una lletra depenent la llunyanía d'aquest a la seva estrella.

Hi ha uns 8 planetes, és a dir, fins la lletra "h" més o menys.

El Gliese 651 g, és el primer planeta extrasolar, on hi ha una pressió i una temperatura adequada, per poder trobar vida.

Va ser descobert, per Steven Vogt i Paul Butler, dos importants astrònoms.

Aquest planeta, és unes 3-4 vegades les dimensiones de la Terra.

A més, es pensa que la seva temperatura, oscil·la entre els -31 ºC i els -12 º C.

És un tant peculiar aquest planeta, ja que depenent del costat que es miri, es veu claror, o foscor, degut a que només en un punt concret del planeta, hi ha les condicions ideals per trobar vida.

Aquí us adjunto una fotografía del planeta:

Informació complementària sobre el planeta HAT-P-11b

Té un anell com el de Júpiter?


El Hat-p-11b, no té anell com el de Júpiter, però podría tenir-ho, ja que hi ha alguns exoplanetes als quals s'ha detectat amb el telescopi Kepler, i s'hi ha trobat.
Però també depèn del microscopi amb que es miri, ja que n'hi ha que no els poden veure, o no poden detectar-los.

Quant dura un dia al planeta HAT-P-11b?

No s'ha pogut confirmar, però es pensa que dura una mitja d'unes 8 hores.

Ja que quant nés aprop es trobi l'exoplaneta de la seva estrella, l'any i el dia, seràn més curts.

Que tarda en fer una volta a la seva estrella?

Depenent de l'exoplaneta, la seva composició, i la seva grandària, pot tardar més o menys.
A més, el factor clau, és saber la distància que hi ha entre exoplaneta i estrella, el qual és molt díficil de calcular, per no dir impossible.
Però en aquest cas gràcies a un estudi realitzat a partir de 3 telescopis, podem dir que HAT-P-11b tarda uns 5 dies a fer una volta a la seva estrella.

De quin material està format el planeta?

No s'ha pogut arriabar tan alluny per poder conèixer la composició de l'exoplaenta, però si que es penda que la superfície, està plena de formaciones rocoses.

S'hi ha trobat vida a aquest planeta?

No s'ha pogut detectar vida, en primer lloc perquè no s'hi ha pogut viatjar per investigar-ho a primera vista, però utilitzant telescopis, i diferente tècniques especialitzades en teledetecció, no han trobat  rastre de cap èsser smb vida, ni tampoc de cap bactèria.

Notícia: " Es troba vapor d'aigua a l'atmosfera d'un planeta extrasolar".

El planeta extrasolar situat en la constel·lació Cygnus (Cisne) i que òrbita a l'estrella HAT-P-11b, és un dels planetes més petits i freds en el qual s'han detectat fins ara signes de presència d'aigua a l'atmosfera, un dels elements essencials perquè es pugui desenvolupar la vida.

El planeta HAT-P-11b, es troba a una distància de 122 anys llum de la Terra.
Es tracta d'un exoplaneta gasós, i en concret el més petit on s'ha trobat hidrògen i vapor d'aigua, i on s'han pogut examinar molècules de l'atmosfera.

Gràcies a que té una atmosfera visible i despejada, ho podem saber.
Els científics diuen que quan més petit és el planeta més probabilitat de trobar aigua i hidrògen tenim.

Té un radi d'unes 4 vegades major al de la Terra.

Per obtenir la composició atmosfèrica del planeta  HAT-P-11b, un important investigador i els seus col·legues, van utilitzar una tècnica anomenada espectrometria.

Com que no es poden enviar sondes espacials per estudiar exoplanetes llunyans, els científics tracten d'establir la seca composició atmosfèrica a partir de les dades obtingudes de l'informació electromagnètica que arriba a la Terra.
A partir d'imatges obtingudes per diversos telescopis, els científics han trobat er primera vegada un planeta de grandària semblant al de Neptú, en el qual una gruixida capa de núvols no impedeix mesurar la composició de la seva atmosfera.
Ja que normalment hi ha densos núvols composts de tot tipus d'elements que l'impedeixen estudiar-la.

Parlam d'una atmosfera, on han troabt molècules de vapor d'aigua, hidrògen i traces d'àtoms pesats.
Això és un gran descobriment que permetrà evolucionar a la humanista, i sobretot als científics.

Fins ara, els científics havien tractat sense èxit d'analitzar l'atmosfera d'altres quatre planetes extrasolars d'una grandària parescuda a la de Neptú.

Els planetes extrasolars (II)

Com es mesura un planeta extrasolar?

La via làctea, està plena d'estels.

En l'actualitat els astrònoms, han trobat més d'un centenar d'exoplanetes, s'ha pogut trobar la mesura amb precissió d'un planeta a 300 anys llum, que en efecte, sembla increïble.

Però amb determinats telescopis si que és possible.
Com és l'exemple de Kepler-93D, que passà directament enfront d'un estel on es pot calcular aquest enfosquiment que es produeix una vegada per cada òrbita, és a dir el planeta fosc en passat al voltant de la llum va permetre als científics de la missió Kepler trobar el temps que tarda aquest en fer la una volta a la seva estrella, a més de poder fer un càlcul aproximat del planeta.

En examinar acuradament la corba de llum, podría calcular la grandària del planeta en relució a l'estrella, en aquest punt, l'única peça que faltava era el diàmetre del propi estela que està relacionat amb la mesura del planeta.

Podem mesurar l'estel mitjançant una tècnica anomenada sismografia estel·lar.

La sismologia en general, és l'estudi de les ones sísmiqeus que es desplaçen a través de la Terra, i en el cas dels estels, seria la sismografia estel·lar, l'estudi de les ones sísmiques que es desplaçen a través dels estels.

Les capes exteriors dels estels bullen, com si encalentissim aigua a la part superior d'una estufa calenta, aquests moviments convectius creen ones sísmiques que reboten en el nucli provocant que l'estel soni com una enorme campana, això ajuda a detectar la mesura, capaç de reduir el seu radi i la seva massa en un 1 %.

Els planetes extrasolars (I)

En primer lloc, parlarem d'una presentación que vais realizar, juntamente smb dues altres companyes.
Aquesta presentació, tracta dels planetes extrasolars.

Cal dir, que aquest tal vegada sigui una mica més extens al blog, perquè és el que em va tocar fer.
Al principi us faré una petita introducció i després ens endinssarem a la notícia que vàrem cercar.

Què és un planeta extrasolar?

Doncs un planeta extrasolar, és qualsevol planeta que órbita una estrella que no és el Sol, i a més no es troba al nostre sistema solar.

Hi podem tronar atmosfera?

S'hi n'hi podem trobar, si en trobessim, aquesta podria estar formada per metà, diòxid de carboni, o altres traçes presents a l'ambient.
Però, també pot ser que no n'hi hagi, o que no es pugui saber amb certessa si n'hi ha o no, ja que moltes vegades els planetes es troben envoltats per una densa capa de núvols, que impedeix atravessar-la, i clar si no es pot atravessar, no es pot estudiar el planeta en concret, ni tampoc es pot saber si té o no atmosfera.

Quan i qui va començar a estudiar els planetes extrasolars?

La recerca de planetes extrasolars, és un fet molt recent, ja que des de sempre pensavem que només existien els planetes del nostre sistema solar.

No ha sigut fàcil detectar l'existència de planetes extrasolars, s'han hagut d'emprar mètodes indirectes.

Però es pensa que en un futur no molt llunyà es podrán observar aquests plaentes per canal visual o per canal d'infrarotjos.

Un invent important va ser el telescòpi espacial Hubble, que va ajudar a fer observacions una mica més detallades.

A la dècada dels 1990, gràcies a la millorda en les tècniques de detecció, es van començar a descobrir l'existència de planetes extrasolars.

Primer van descobrir que hi havien planetes girant al voltant de púlsars.

Els púlsars, són estrelles, molt compactes, que giren molt ràpidament al seu voltant.

A més a més emeten radiació electromagnètica, això és una ventatge, ja que si l'eix de rotació está orientat com toca, es pot detectar informació sobre ell des de la Terra.

El primer planeta extrasolar descobert orbitant una estrella que no fos el Sol, va ser el 51 Pegasi b,

que va ser descobert per Michel Mayor i Didier Queloz a un observatori de Ginebra, fa

uns 20 anys.

Des de aquell moment, la ciència va anar avançant i poc a poc es van descobrir més d'un centenar de planetes extrasolars a diferents sistemes solars.

Els alumnes presenten!

D'aquí en endavant, durant aquest mes, i potser també el pròxim, els alumnes de 1er de Batxiller de la meva aula, aniran realitzant presentacions, tenguent com a referència el món contemporàni a classe.

Referint-se a temes com l'univers, i d'altra banda, temes més relacionats amb la Terra, la seva morfologia i el seu passat.

Us aniré adjuntant un breu resum explicatiu de cada presentació que es faci, per tal de ver més fácil comprende conceptes del eón que ene envolta.