Començem donas, parlant de la generació espontànea, una teoría formulada al 1668, la qual deia que els èssers apareixien sols, sense necessitat d'altres èssers, o substància alguna.
Per demostrar-ho, es van agafar dos recipients diferents, als quals s'hi va introduir carn, un d'ells, el van tapar perquè no estigués en contacte amb l'aire, i l'altre el van deixar sense tapar.
Uns dies després, varen veure que el pot que havien tapat, no contenia res, i que el que havien tapat contenia larves.
Posteriorment, importants i prestigiosos científics, on va destacar Pasteur, van negar l'afirmació que es feia amb la generació espontànea, tot fent un experiment explicatiu com aquest;
Clar, després d'aquesta teoría ens demanam i d'on ve la vida?
Doncs bé, la podríem explicar des de dues teories, que ens mostren punts de vista diversos;
Un, sería el de l'hipòtesi de la Panspèrmia, que diu que la vida es va formar a l'espai i poc a poc, va anar viatjant per espores cap a la Terra, que actualment coneixem.
I l'altre, seria la síntesi prebiótica, que diu que les particules s'originen, a partir de petites molécules orgàniques singulars, que es pensava que venien de matèria inerta.
El que és ven clar, es que la matèria es crea i per tant no prové de cap altre èsser.
Posteriorment, es va demostrar científicament per un experiment realizar per Miller i Urey , que la matèria es podia crear formulant una mescla que incloía; hidrògen, amonhíac i metà.
Aquest compost, el van introduir amb aigua dins un recipient, el qual van encalentir, i al qual van aplicar descàrregues elèctriques simulant el que hauría passat a la creació del tot.
Haguent esperat un temps, van poder observar que a partir d'aquella mescla, es van crear molècules orgàniques, les quals eren subunitats essencials, per la posterior creación de la vida també conegudes com a aminoàcids.
Ara anem a una notícia important;
No fa gaire temps, sobre l'Abril del 2012, va caure un meteorit de unes dimensions enormes a un poble de Califòrnia, anomenat Thuesmill.
Aquest fenòmen, no va causar cap ferit, el qual podía haver passat, i podría haver duit molt males conseqüències.
La grandària del meteorit que va caure, era tan exageradamente gran, que el comparaven amb les dimensions d'un camió.
Després d'assimilar l'impacts, els científics, van procedir a analitzar la roca.
I hi van trobar, que un 87 % d'aquesta, estava formada per una roca metamòrfica anomenada condrita,
i l'altre 13% per roques carbonàcies.
Les roques carbonàcies, són unes roques de superfície irregular normalmente, i de composició metálica. Té un punt de fussió molt baix, i la seca composició, és rica en agua i carboni.
Es dedueix que aquesta roca, es va crear enfora del seu sòl.
Ja que conté més de 600 partícules orgàniques, diferents.
Això recorda a una història parescuda, mentre uns científics estudiaven roques al laboratori, van trobar parícules orgàniques a un meteorit que experimentaven, i això van ser un gran avanç i un gran prestigi per a ells, haver descobert restes de possibles éssers, provinents d'altres planetes.
Aquesta notícia però, es ja de fa un bon temps, data del 1696, a Estats Units.
No obstant, molts dels avenços del passat, han ajudat a que actualment tenguem tants de coneixements sobre el tema, que en temps passat era una mica desconegut per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada